Carta oberta a la ciutadania: 
50 anys després, Badia parla clar

El 14 de juliol de 1975, en ple tardofranquisme, es va inaugurar oficialment Ciudad Badia sota la presència dels aleshores prínceps Joan Carles i Sofia. Aquell dia van lliurar-se les primeres escriptures a un grapat de famílies, davant quaranta mil persones i un desplegament d’autoritats. Però darrere la fotografia d’estrena, hi havia una ciutat sense escoles, sense CAP, sense mercat, sense transport i sense projecte col·lectiu.

Tot el que avui és Badia no va sortir d’aquella visita. Va néixer de la gent. De la lluita veïnal per aconseguir equipaments bàsics, serveis socials, xarxa educativa, cultura popular i espais per al jovent. Gràcies a aquesta força, Ciudad Badia es va transformar en Badia del Vallès: un poble digne, viu i combatiu.

Avui, quan falta menys d’un mes per al 50è aniversari d’aquella inauguració, i coincidint amb la visita dels actuals reis, recordem —a qui vingui de fora i a qui visqui dins— que res del que tenim ha estat un regal, i que encara hi ha molta feina per fer:

• Lluitar per la retirada total de l’amiant que encara tenim als nostres edificis.

• Aconseguir un Casal de Joves i una residència pública per a la nostra gent gran.

• Exigir la millora dels serveis sanitaris i educatius i combatre l’atur del jovent amb formació i oportunitats.

• Reclamem inversions que permetin créixer, malgrat la manca de sòl industrial, i un transport públic digne que ens connecti com cal.

La Badia del futur, igual que la del passat, la construirem des de baix, amb compromís i orgull de classe treballadora. Aquest 23 de juny celebrem la dignitat conquerida i mirem endavant amb claredat:

Badia ha estat, és i serà una ciutat construïda per la seva gent.

Som de Badia. Som poble. Som futur.